FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cadaf pitxell, per a servir aigua o vi. pitxer, esp. per a posar-hi flors. florera, íd. rameller, íd. violer, gerro llarg i prim per a posar-hi flors. setraCp. setrill: gerret petit per a l'oli. pitxella, gerro de terra cuita, envernissat, que té una nansa i un broc. canet, gerro per a [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perdurar, durar llarg temps, continuar durant. persistir(costum, temps [bo o dolent], dificultat, etc.) continuar(v. intr.) allargar(intr.). El pa i el vi, no sé si allargaran fins dilluns. perpetuar-se eternitzar-se(hiperb.) prolongar-se inveterar-se(mal, malaltia) tirar, durar, una cosa [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
El qui beu molt, esp. vi. beverri beguder beuarra buidaampolles barraler trincó aiguardenter, el qui sol beure aiguardent. ésser un colador, ésser un gran bevedor. alcohòlic, es diu d'una persona donada al vici de beure begudes alcohòliques. ésser un clot d'arena Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Atuell per a transportar raïm, líquids, etc. semalo semala semaló, portadora petita. barral, portadora tapada, per a transportar líquids. barraló, portadora prima i lleugera que serveix per a abocar vi quan es trascola. 2 Contingut d'una portadora. semalada. Una semalada de raïms. Manuel [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lladró, sifó per a treure vi de les botes. cantimplora, canó corbat amb un braç curt i un de llarg, que serveix de sifó. El líquid que, com a beguda, hom sol anomenar sifó (prenent el continent pel contingut) és soda(≠ sosa). Un vermut amb soda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovalada, amb un galet, que serveix per a beure vi, usat per la gent del camp i els obrers. nansat, càntir amb una nansa. pitxell(dial.) selló sellona, càntir gros. poal, càntir d'un broc gros, amb nansa. pòtil, boteta proveïda d'un broc, per a beure. rossinyol, cantiret molt petit que, ple d'aigua i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 inebriar emborratxar 2 -se, pron. empillocar-se emborratxar-se torrar-se entrompar-se empinyar-seo agafar la pinya engatar-seo agafar un gat agafar una mona agafar una pítima pujar-li (a algú) el vi al cap posar-se alegreo alegrar-se, posar-se una mica alegre per la beguda, sense arribar a [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tassó, tassa petita. anap, mot genèric: tassa, veire, copa. pitança, tassa gran per al vi. xicra, tassa petita, esp. per a xocolata desfeta. bol(sense nanses) escudella, tassa gran per a servir la sopa, el brou, etc. (Cp. Escudelleta i escudelló. Alc.) 2 Contingut d'una tassa: Tassada [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. agrenc, que agreja. agrassenc, agre com el raïm verd. acre, agre, esp. en sentit fig. acetós, agre com el vinagre. acerb avinagrat vinagrós(en sentit propi i fig.) tocat, es diu esp. del vi que té una punta d'agre. àcid. 2 Ésser més o menys agre: Agrejar. Tornar-se agre agrir-se [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mata-rates(pop.), aiguardent molt fort i de baixa qualitat. beguda espirituosa marc, aiguardent de brisa. grappa, íd. orujo, íd. rom, aiguardent de canyao simpl. canya, obtingut de la canya de sucre. holanda, aiguardent de vi. anís, aromatitzat amb grans d'anís. ginebre, aromatitzat amb [...]